Sant Pere, 29 de juliol de 1955

Això és d’un dia de Sant Pere. Abans de la processó, abans anàvem a la sacristia i ens donàven el ciri. Jo sóc, el de darrera de tot, el més alt. Llavors sí que baixaven fotògrafs, perquè doncs era el dia de la festa i feien la foto. Anàvem més mudats a llavors que ara, perquè ara no hi anem amb tratge a la processó. Ara anem bé, amb camisa, mudats, però amb tratge no hi veus a ningú. Teníem 16 o 17 anys. Tots érem amics, tots som d’aquí al Serrallo, menys un noi que era de La Canonja. Destacaria que és un dia especial, no sé, sempre ho ha sigut un dia especial i llavors potser més que ara. Ho esperàvem. Érem joves. Treballàvem els sis dies de la setmana, que ara es fa festa el dissabte i tot això, a llavors hasta els diumenges treballàvem. I aquests dies de festa, doncs, tres o quatre dies els esperaves. M’agrada doncs recordar, recordar els vells temps. Les fotos les aguardo totes jo. M’agrada guardar-les i, de tant en tant, me les miro i recordo.