El descanso del Guerrero (finals dels anys 80')

El crio meu, el segon fill que hem tingut. El crio aquest mogut com ell sol. Mogut, molt mogut, i aquí que estava tot així, vaig dir fem una foto... que bé! El descanso del guerrero... per dir-ho d’alguna manera. . Ell era molt mogut, així com la cria era una bassa d’oli... Es que passes de l’oli a la turmenta. També se’ns va complicar amb la nena que va tenir una malaltia a la cama, i vulgues que no has d’estar per un i per l’altre. Ell sent un crio, tot això ho captava, que hi havia coses i que sempre estaves més pendent d’ella que no pas d’ell... Nosaltres no ho notem però un crio ho nota enseguida. Manera de cridar l’atenció: així, sent mogut.

Això és un apartament a una parcela que estava al camí del Nastic, a la pujadeta... I encara està. Allí ens anàvem al mes de maig i no tornàvem fins al mes de desembre al pis. I allí s’estava perfecte. I ara no ho tenim... ojalà no l'haguéssim venut.

Comentaris

Afegeix un comentari

No hi ha comentaris. Sigues el primer a comentar!

  •  

Informes sobre el projecte

Imatge aleatòria

Informació de la fotografia

Etiquetes populars

Idioma preferit