Amb la nena i la dona, a Vilaseca (finals dels 80'/inicis 90')

Devia ser algun cumpleanys o algun sant. La dona, la criatura i el nen... el nen que sóc jo. Això és de quan vivíem allí a Vilaseca. I la foto la cria la devia retallar i la dona devia agafar els trocets i els devia enganxar. Perquè tant el crio com la cria, a vegades t’agafaven les fotos i te les retallaven. I deien... “jo no vull estar a la foto!” i agafaven i ho retallaven. Ves a saber, potser la va rallar el nen per allò que estàvem més pendents d’ella que no pas d’ell... Perquè a ella va tenir una malatia als 13... I anant fent. No som de sortir molt a fora de restaurants... però, sí que anem, i més des que li van trobar això a la cria. Anem ens sants, cumpleanys... Agafes els crios i dius: vah, anem a dinar por ahí... Abans venga a treballar i això, però després quan veus que a un familiar, a la nena, un crio, li passa això penses, ostres tant treballar... i no cal dir si és de la família... Dius, treballa el que vulguis i tira endavant.