Església del Serrallo, 2002

La que toca! La boda, aquí al Serrallo. Mons sogres, mons pares... Mon pare ja no hi és, que està mort.. La meva dona és de Reus... M’ho va dir quan se vam casar, diu “Sóc de Reus!” Hi ha la foto que estem tots, però ja m’està bé aquesta que és més íntima, més familiar, perquè n’hi ha una que sortim tots els amics. Quan vam acabar vam anar al Fortí de la Reina a fer el convit, després del Fortí de la Reina vam anar al Trenca-gels el local... va costar, va costar una fortuna la boda. Perquè guanyàvem molts de quartos i s’ho vam poder permetre. I vam fer la festa i vam tenir que obrir la barra quatre vegades... Perquè bueno, anàvem molts de joves i claro, molta gent jove... Bueno i ens vam casar de dematí i vam marxar que eren les vuit o les nou... I allà al Trenca-gels vam fer un sopar fred, i més copes.