Platja del Miracle, 1962

El recorregut que fèiem: quan acabava el carrer Lauria, hi ha unes escales, baixàvem les escales, agafàvem la pedrera i continuàvem baixant avall. Bé, i com que aquí sempre feia molt de sol, me’n recordo que el meu pare quan feia fotografies sempre deia: "vosaltres de cara al sol, jo d’esquena,..." i sempre buscant la posició que el sol ens anés millor, per fer la foto.
Aquí les meves germanes estan seguint el rastre que deixen les rodes a la sorra i anem darrera de la meva mare, jo com era més petita estic a un costat de la cadireta. es bonica veure com s'allarga l'ombra del nostres cossos a la vora del mar.