Àlbum d'Alicia Pons
Jo vivia amb els meus pares i la meva àvia, i encabat els meus germans. Els porto bastants anys als meus germans, amb lo qual jo he viscut una època que ells no han viscut.
Els meus germans ja van viure en una casa nova, que ja no era le tan humil com la que havíem tingut. Vivíem als anys 60 a Barcelona, al barri del Carmel. El record que jo tinc de quan era molt petita era de no haver gairebé ningú, de no passar cotxes, de sortir cada tarda amb la cadireta a la porta i allà fer el berenar... la meva mare i l'àvia cosint o fent ganxet o el que fos, i jo jugar amb les meves nines al mig del carrer tal qual, perquè no passava ni un cotxe. La meva àvia era molt jove, em portava quaranta-tres anys. Era vídua, bueno vídua entre cometes, de guerra. Perquè el meu avi era desaparegut a França. I, clar, jo tenia dues mamas.
El meu marit és ferroviari i com va tenir plaça aquí vam fer cap a Tarragona. Per feina vam venir aquí a viure. A mi a Barcelona que no me la toquin, sempre serò al meu cor. Això sí, Tarragona tampoc. Visc aqui, he tingut les meves filles aqui, i em considero d'aquí. Tarragona ara és casa meva, m'agrada estar aqui, i a més han vingut amb mi la meva germana i el meu pare.