De petita, al Poble, finals anys 40'

No tinc imatges d’aquella època, són les vivències que vius. No tinc imatge, no tinc imatges de Solivella així de petita. Tinc imatges a mesura que et vas fent gran, suposo. Tinc, sobre tot, record d’olors. Cada temporada tenia les seves olors. A part del color, tenies les seves olors. Recordo molt el temps de la verema, tot el poble... a part de les mosques que no te les treies de sobre... tot el poble feia olor de most. I allò era una cosa que ho portes sempre. Cosa que ara les estacions, ni amb crios al carrer, les estacions es noten als pobles. Per exemple, a l’estiu a l’època del segar i el batre, la gent quan ja havies segat i recollit i havien portat els sacs del blat que cadascú guardava a casa seva a les golfes. Jo me’n recordo amb corrioles pujant-los. Els que no les tenien a baix, els pujaven a les esgolfes i llavors els que havien ajudat es reunien i feien el refresc, que en deien, el berenar refresc. I els crios participàvem d’aquesta alegria i d’aquesta festa que hi havia. Això era al blat, però al setembre feia olor, no se, a ametllons. Feia olor a les cireres, al temps de les cireres.... Però també recordo olors desagradables, també recordo l’olor a fem... Aquestes eren les parts desagradables. Es notava, vull dir els animals. Els sorolls, el poble era molt sorollós abans, cosa que ara és una cosa morta. Els sorolls dels carros, els gossos, els gats en època de zel barallant-se... tots aquests sorolls, realment formen part de la infantesa, de la meva i d’aquella generació.