Amb ma neboda, 1958

I aquesta és la mateixa barca amb la meva néboda Núria. Sempre anàvem descalços. A l’estiu més còmode, a l’hivern amb botes o amb esclops, però a l’estiu descalços.

Aquesta xiqueta, que ara farà cinquanta anys... I aquesta és la néboda de la meva dóna, però quan festejàvem sempre volia vindre amb naltros, més que amb son pare i amb sa mare, sempre volia vindre amb naltros... I quan baixaven les barques ella se posava a cridar: “Tietaaa!! Tietaaaaaa!!”, perquè la portés a veure la barca i la tenia que portar, i pujar-la a la barca. Hasta quan se vam casar, hi ha com una cadireta assentada al costat meu. A dalt de l’altar, sentadeta allí al costat meu. M’ha estimat molt sempre i jo me l’he estimat molt a ella, a la Núria.