La Familia de vacanses (86/87)

Aquesta és a Rojals, mons pares tenen una caseta a la muntanya a prop de Montblanc, a la Serra de Prades, i estem les quatre un dia de boira. Ma mare es va inventar uns gorros amb bosses de la brossa d’impermeable. M’agrada molt, que estem posades així. Jo m’havia caigut amb la bicicleta i encara tinc la cicatriu. Porto aquí els punts i un “parche”.

La Marta moníssima, la Montse, l’Elena i jo. Des que es van comprar la casa a Rojals, cada cap de setmana de la història del món; cap a dalt! Marxàvem el divendres a la nit, quan mon pare sortia de treballar i tornàvem el diumenge a la nit a Tarragona.

Era com... sempre allà! I després vaig fer la reflexió, que guai, realment t’has criat cada setmana de la teva vida a la muntanya. Realment, el meu contacte amb la natura ha sigut molt més bèstia que el de molta gent, perquè això està a mil metres i no hi ha ni una botiga, no hi ha res, cases, bosc i camp.