La Barca de Salvament, a la Platja Llarga, 1962

Nosaltres passàvem moltes hores a la platja, i quan anàvem els dissabtes, mon pare sortia de treballar, ma mare feia les truites, la carn arrebossada, les tovalloles, la sombrilla i el suplici era que després de dinar no ens deixaven banyar en dues hores. I: "me puedo bañar? No... Me puedo bañar? No..." i així, fins que no passaven les dues hores, no ens deixaven anar a l’aigua, i el nostre joc era aleshores investigar, tot lo que havia a la platja, siguin barques, sigui les roques, buscar crancs, enterrar-nos a la sorra, feiem castells com si fossin les muntanyes de Montserrat,... i bé, eren hores i hores que havíem de passar fins l'hora del bany. I és molt curiós perquè és la barca de salvamento de la platja, que és la zodiac de ara de la Creu Roja. I em fa molta gràcia perquè clar, una barca de fusta amb rems! Imagina’t si s'arriba a ofegar algú...