Els nens posant per a la càmara. (Setembre de 1955)

La meva àvia tenia una càmara, la primera càmera que es va comercialitzar. El seu germà, va tenir una novia alemana i viatjava bastant a veure-la. En un d’aquests viatges li va comprar una d’aquestes càmeres, i encara la té. Aquesta era una família bastant d’artistes, perquè tenia el meu tiet pintor, un tiet escriptor.