Els vint-i-cinc anys de casats, cap els anys 60'
Aquest em fa gràcia per una cosa, que avui en dia seria impensable. Aquest era el meu avi. Aquí celebren els 25 anys de casats i asseuen al capellà al mig de tots dos, al mig del matrimoni! Avui en dia seria impensable això! De fet eren veïns d’escala, hi havia molta relació. Tampoc ho feia molta gent, però mira, mon avi era així, era un home molt conyet. Aquests avis són de part de ma mare. Era molt curiós aquest home, ell era de missa. Ell va estar un temps a Falset per temes de feina. I en una carta que va enviar l’any cinquanta i pocs, que em va ensenyar ma mare, estava escrita en un català perfecte. Parlo dels anys 50, abans la gent escrivia en castellà.