De Vacances a Girona, 1990
Aquesta també es de Girona. Aquí jo estava enfadat, no sé perquè, ma mare no ho recorda però semblo molt enfadat. Vaig agafar mon germà i vaig dir: anem a tirar pedres a l’aigua en aquell llac que hi havia allí. [Senyala el llac] Ens vam començar a tirar pedres, i com ens avorríem vam anar a donar un tomb i no ens van trobar fins al cap d’una hora. Mons pares em van explicar que ens van trobar asseguts, vam fet tot un camí i estàvem asseguts jugant amb unes branquetes. Nosaltres vam començar a caminar, els meus pares estaven d’esquenes i ens van perdre de vista. Ens van trobar, segons ma mare, jugant a “palitos” fent cases i coses d’aquestes. La resposta meva, segons ma mare, va ser que no calien que s’enfadessin perquè com no havia passat res no calia que es preocupessin. Ma mare es va tranquil·litzar moltíssim quan va veure que estàvem quiets jugant amb branquetes.